Biography

Mª Rosa Massa Esteve, (Palamós, Girona) va obtenir la seva llicenciatura en ciències matemàtiques en la Universitat de Barcelona en 1977 i el doctorat en ciències matemàtiques dins del Programa d’ Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1998. Actualment és catedràtica de Matemàtica Aplicada del Departament de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), on pertany al Grup de Recerca per a la Història de la Ciència i de la Tècnica (GRHCT) i al Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica de la mateixa universitat. És professora del màster d’ història de la ciència en el CEHIC de la Universitat Autònoma de Barcelona. Imparteix història de les matemàtiques en el màster interuniversitari de formació del professorat de secundaria de matemàtiques, en la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME) i en l’ Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC. Des de l’any 2010 al 2014, va ser secretaria de l’ European Society for the History of Science (ESHS). El desembre de 2012 va ser escollida membre corresponent de l’ Academie Internationale d’Histoire des Sciences (AIHC), pels seus mèrits de recerca. També és vocal de la junta de la Sociedad Catalana de Historia de la Ciència y de la Técnica (SCHCT) i membre de la junta de la Comissió d’Història de les Matemàtiques de la Real Societat Matemàtica Espanyola (RSME). La seva recerca se centra en la història de les matemàtiques a través de tres grans eixos. El primer tracta sobre la algebrització de les matemàtiques que va tenir lloc des del segle XVI al XVIII per la interacció de tres forces fonamentals: a) L'herència matemàtica clàssica exemplificada per les obres d'Euclides i Arquímedes; una segona força representada per l'emergència de l'àlgebra i la seva utilització en la geometria, que va conduir al que avui en dia anomenem algebrització de les matemàtiques, i finalment, la revolució infinitista, és a dir, l'extensió del propi domini de les matemàtiques a l'ús d'algoritmes infinits. Aquesta investigació abasta des del segle XVI amb estudis publicats de diversos textos d'autors espanyols com Aurel, Pérez de Moya, Roca i Núñez fins al segle XVII amb contribucions sobre les obres d'autors com Viète, Hérigone i Mengoli. El segon eix de la seva investigació són les matemàtiques en els enginyers del segle XVIII i se centra en les característiques dels cursos de matemàtiques pures i mixtes aportant noves idees sobre la formació dels enginyers militars i sobre el desenvolupament i difusió de les matemàtiques del segle XVIII. La seva recerca ha contribuït amb resultats sobre l'educació dels enginyers en la Reial Acadèmia Militar de Matemàtiques de Barcelona (1720-1803), sobre les institucions a Espanya i sobre altres cursos matemàtics. Finalment, l'autora investiga sobre la Història de la Ciència i la relació amb l'ensenyament de la ciència. La Història de la Ciència proporciona recursos que permeten copsar conceptes científics satisfactòriament i que ajuden a entendre les matemàtiques com una ciència útil, dinàmica, humana, interdisciplinària i heurística. La investigació se centra a proporcionar materials d'història de les matemàtiques per implementar en les classes de matemàtiques amb la intenció d'ensenyar matemàtiques. Les contribucions en aquest camp abracen resultats sobre experiències a l'aula, reflexions teòriques sobre la implementació de la història i materials històrics per a futures activitats. Ha dirigit tres tesis doctorals (2016, 2018 i 2022) i està dirigint dos més. Ha publicat uns 100 articles i capítols de llibre i ha redactat o coordinat uns 8 llibres.